Schweizer Familienforschung auf dem Internet
Généalogie Suisse sur l'Internet
Genealogia Svizzera su Internet
Genealogia svizra sin Internet

LOGO
Register of Surnames / Familiennamenbuch / Répertoire des Noms de Famille / Repertorio dei Nomi di Famiglia / Cudesch dals Nums da Famiglia

ENGLISH / DEUTSCH / FRANÇAIS / ITALIANO / RUMANTSCH


FLAG ENGLISH : Guidelines for using the Register of Surnames

  1. The Register of Surnames contains the names of families in official orthography which in 1962 possessed citizenship in a Swiss community. Individuals are not listed since due to death and marriage etc. they often appear only briefly in the registers of civil status.

  2. Surnames are listed in alphabetical order taking account of the prefix name (de, De, Di, van, von etc.). Thus, von Allmen is listed under the letter V, Di Carlo under the letter D. Various spellings of the same name are listed separately. For example a Marca, à Marca and Amarca; am Rhyn and Amrhyn; du Bois and Dubois.

  3. The surname is followed by canton, listed alphabetically, which is then followed by
    1. the official name of the place of citizenship (community of origin).
    2. the year in which citizenship was granted. If unknown, the period during which right of citizenship was acquired is given :
      a = old surname, citizenship acquired before 1800.
      b = citizenship acquired in l9th century (1801-1900).
      c = citizenship acquired after 1900 (1901-1962).
    3. ancestry: for Swiss, previous place of citizenship; for naturalised foreigners, abbreviation of previous country of citizenship (D,F,I etc.).

    For Swiss citizens, the previous place of origin is given in parentheses. This rule also applies to places in Veltlin, including the areas of Bormio and Chiavenna , which until 1797/98 were recognised as constitutionally belonging to the "Gebiet der Gemeinen III Bünde", later the Canton of Grisons. It also applies to Mülhausen in Alsace as a former part of the confederation. For naturalised foreigners previous country of citizenship is given. Conventional abbreviations are used.

  4. An asterisk (*) indicates that ancestry is unknown or that the right of citizenship exists due to special statutory rules (adoption, divorce etc.).

  5. The names of places are spelled in official orthography as used in the "Gemeindeverzeichnis der Schweiz" 1980 (Index of Swiss Communities) published by the "Bundesamt für Statistik" (Federal Office of Statistics) Berne 1980. Places not identified in this source because they have ceased to be separate communities as a result of suburbanization are listed under disappeared community names.

Examples

Source : Register of Swiss Surnames, Polygraphischer Verlag, Zürich 1989.

The "Register of Swiss Surnames" may be consulted online.

Should you not be familiar with the abbreviations used for the Cantons, click here.

Noms de famille Suisses explains details (like occurence, meaning) of selected Swiss surnames (preferentially from the French speaking part of Switzerland) in French.


FLAG DEUTSCH : Hinweise für die Benützung des Familiennamenbuches

  1. Das Familiennamenbuch enthält in der amtlichen Schreibweise die Namen der Geschlechter, die 1962 in einer schweizerischen Gemeinde das Bürgerrecht besassen. Einzelpersonen sind nicht aufgenommen worden, da diese zufolge Tod, Verheiratung usw. oft nur kurze Zeit im Familienregister figurieren.

  2. Die Familiennamen sind unter Berücksichtigung der dem Namen vorausgehenden Partikel (de, De, Di, van, von usw.) alphabetisch geordnet. Demnach ist beispielsweise von Allmen unter dem Buchstaben V, Di Carlo unter dem Buchstaben D eingereiht.Verschiedene Schreibweisen des gleichen Namens sind gesondert aufgeführt, z.B. a Marca, à Marca und Amarca; am Rhyn und Amrhyn; du Bois und Dubois.

  3. Nach dem Familiennamen folgen innerhalb der alphabetisch geordneten Kantone
    1. die Namen der Heimatgemeinden (Bürgergemeinden) in der amtlichen Schreibweise.
    2. das Jahr der Verleihung des Bürgerrechtes. Ist dieses unbekannt, so ist der Zeitabschnitt vermerkt, in dem das Bürgerrecht erworben wurde. Es bedeuten:
      a = Altes Geschlecht, Bürgerrecht schon vor 1800 bestehend.
      b = Bürgerrecht im 19. Jahrhundert erworben (1801-1900).
      c = Bürgerrecht nach 1900 erworben (1901-1962).
    3. die Herkunft.

    Bei Schweizern ist der frühere Bürgerort in Klammern aufgeführt. Diese Regel gilt auch für Orte im Veltlin, inbegriffen die Gegenden von Bormio und Chiavenna, das bis 1797/98 im staatsrechtlichen Sinne als Gebiet der Gemeinen III Bünde, des späteren Kantons Graubünden, anerkannt war, sowie für Mülhausen im Elsass als Gebiet der alten Eidgenossenschaft. Bei eingebürgerten Ausländern ist der frühere Heimatstaat angegeben. Es werden die im allgemeinen Schriftverkehr üblichen Abkürzungen verwendet.

  4. Ein Stern (*) bedeutet, dass die Herkunft nicht bekannt ist oder dass das Bürgerrecht auf Grund besonderer gesetzlicher Bestimmungen (Adoption, Scheidung usw.) besteht.

  5. Die Ortsnamen werden in der amtlichen Schreibweise verwendet. Als Grundlage dient das Gemeindeverzeichnis der Schweiz 1980 (Arbeitsdokumente für die schweizerische Statistik, Heft 4), herausgegeben vom Bundesamt für Statistik (Bern 1980). Orte, die in dieser Quelle fehlen, weil sie infolge Eingemeindung u.s.w. keine eigene politische Gemeinde mehr bilden, werden in der Liste der aufgehobenen Gemeinden aufgeführt.

Beispiele (Englisch)

Quelle : Familiennamenbuch der Schweiz, Polygraphischer Verlag, Zürich 1989.

Das "Familiennamenbuch der Schweiz" kann online konsultiert werden.

Sollten Ihnen die verwendeten Kantonsabkürzungen unbekannt sein, sehen Sie, bitte, hier nach.

Noms de famille Suisses erklärt Details (wie Vorkommen und Bedeutung) von Schweizer Familiennamen (vorwiegend aus der Romandie) auf Französich.


FLAG FRANÇAIS : Notes concernant l'emploi du Répertoire des noms de famille

  1. Le présent répertoire contient l'orthographe officielle du nom de chaque famille qui possédait en 1962 le droit de cité d'une commune suisse. On n'a pas retenu les personnes isolées, car leur nom disparaît souvent assez vite du registre des familles, par suite de décès, de mariage, etc.

  2. Les noms de famille sont classés dans l'ordre alphabétique, compte tenu de la particule (de, De, Di, van, von usw.). Le nom "von Allmen" figure donc sous V, "Di Carlo" sous D. Les différentes orthographes d'un même nom sont indiquées distinctement: a Marca, à Marca et Amarca; am Rhyn et Amrhyn; du Bois et Dubois.

  3. Après le nom de famille viennent, suivant les cantons classés dans l'ordre alphabétique:
    1. les noms des communes d'origine (orthographe officielle).
    2. l'année au cours de laquelle le droit de bourgeoisie a été obtenu. Lorsque 1'année est inconnue, le répertoire indique 1'époque à laquelle le droit de cité a été acquis. Les lettres minuscules signifient alors:
      a = Famille ancienne, droit de cité existant avant 1800 déjà.
      b = Droit de cité acquis pendant le XIXème siècle (1801-1900).
      c = Droit de cité acquis après 1900 (1901-1962).
    3. l'ancien lieu d'origine.

    Pour les Suisses, l'ancien lieu d'origine est noté entre parenthèses. Cette règle est également valable pour les localités faisant partie de la Valteline (régions de Bormio et de Chiavenna comprises) et qui - selon le droit public - étaient reconnues jusqu'en 1797/98 comme territoires des Ligues grises (futur canton des Grisons), ainsi que pour la ville de Mulhouse (Alsace) rattachée alors à la Confédération. Pour les étrangers naturalisés, le répertoire mentionne l'ancien pays d'origine, les abréviations des pays correspondant à l'usage habituel.

  4. Un astérisque (*) signifie que l'ancien lieu d'origine est inconnu ou que le droit de cité est fondé sur des prescriptions légales particulières (adoption, divorce, etc.).

  5. Les noms de localités sont indiqués en orthographe officielle. La base est la liste officielle des communes de la Suisse 1980 (documents de travail pour les statistiques suisses, cahier 4), publiée par l' Office fédéral de la statistique suisse (Berne 1980). Les localités ne figurant plus à cette source par suite d'incorporation à une autre commune, etc. et ne constituant plus de commune politique proprement dite sont indiquées à la liste des noms de "communes ayant disparu".

Exemples (Anglais) ou (Français)

Source : Repertoire des Noms de Famille Suisses, Polygraphischer Verlag, Zürich 1989.

Le Répertoire des noms de familles suisses peut consultée en ligne.

Si vous n'êtes pas familier avec les abréviations employées pour les cantons, cliquer ici.

Patronymes suisses : étymologie et origine des patronymes, ainsi que blasonnement des armoiries de quelques familles de Suisse (principalement de Suisse romande).


FLAG ITALIANO : Note per l'uso del Repertorio dei nomi di famiglia

  1. Il presente Repertorio contiene l'ortografia ufficiale del nome di ogni famiglia che nel 1962 possedeva la cittadinanza di un Comune svizzero. Non sono state prese in considerezione le persone sole in quanto il loro nome - in seguito a decesso, matrimonio, ecc. - sovente non figura nel registro delle famiglie che per poco tempo.

  2. I nomi di famiglia sono classificati in ordine alfabetico, tenendo conto della particella (de, De, Di, van, von, ecc.). Di conseguenza, il nome "von Allmen" figura sotto V, "di Carlo" sotto D. Le differenti ortografie dello stesso nome sono riportate separatamente, per esempio: à Marca e Amarca; am Rhyn e Amrhyn; du Bois e Dubois.

  3. Dopo il nome di famiglia, nell'ambito della classificazione alfabetica dei Cantoni, sono indicati:
    1. i nomi dei Comuni d'origine (ortografia ufficiale),
    2. l'anno in cui è stata ottenuta la cittadinanza. Se l'anno è sconosciuto, si è rilevata l'epoca nella quale è stata conferita la cittadinanza. Le lettere minuscole indicano:
      a = vecchia famiglia, cittadinanza acquisita prima del 1800.
      b = cittadinanza ottenuta durante il XIX secolo (1801-1900).
      c = cittadinanza ottenuta dopo il 1900 (1901-1962).
    3. il luogo di provenienza.

    Per gli Svizzeri il luogo di origine precedente è indicato tra parentesi. Questa regola è pure impiegata per le località della Valtellina (incluse le regioni di Bormio e Chiavenna) che - secondo il diritto pubblico - fino al 1797/98 erano riconosciute quali territori della Leghe Grigie (più tardi Canton Grigioni) così come per Mulhouse (Alsazia), che allora faceva parte della Confederazione. Per gli stranieri naturalizzati, il Repertorio indica il precedente paese di origine. A tale proposito si impiegano le abbreviazioni comuni.

  4. Un asterisco (*) significa che l'origine è sconosciuta, o che la cittadinanza dipende da disposizioni legali particolari (adozione, divorzio, ecc.).

  5. I nomi delle località sono riportati nell'ortografia ufficiale. Come fonte si è utilizzato l'elenco ufficiale dei comuni della Svizzera del 1980 (Arbeitsdokumente für die schweizerische Statistik, 4° quaderno), pubblicato dall'Ufficio Federale di Statistica (Berna 1980). Le località che non sono contenute in questa fonte, perché non costituiscono più un vero comune politico (in seguito all'incorporazione in un altro comune, ecc.), sono riportate nella lista dei nomi dei comuni eliminati.

Esempio (Inglese)

Fonte : Repertorio dei Nomi di Famiglia Svizzeri, Polygraphischer Verlag, Zürich 1989.

Si può consultare online il "Repertorio dei nomi di famiglia svizzeri".

Se non siete a conoscenza delle abbreviationi usate per i Cantoni, premere qui.

Noms de famille Suisses spiega dettagli come provenienza e significato dei nomi svizzeri (in particolare della svizzera francese) in francese.


FLAG RUMANTSCH grischun : Indicaziuns per l'adiever dal cudesch dals nums da famiglia

  1. Il cudesch dals nums da famiglia cuntegna - en la scripziun uffiziala - ils nums da las schlattas che possedevan il 1962 il dretg da burgais en ina vischnanca svizra. Persunas singulas n'èn betg registradas, perquai ch'ellas figureschan - causa da mort, maridaglia etc. - savens mo in curt temp en il register da famiglia.

  2. Ils nums da famiglia èn classifitgads tenor l'alfabet, resquardond la particla, che preceda al num (de, De, Di, van, von etc.). Uschia e il num von Allmen p.ex. classifitgà sut il bustab V, Di Carlo sut il bustab D. Differentas scripziuns dal medem num èn classifitgadas separadamain, p.ex. a Marca, à Marca ed Amarca; am Rhyn ed Amrhyn; du Bois ed Dubois.

  3. Als nums da famiglia suondan entaifer ils chantuns classifitgads tenor l'alfabet:
    1. ils nums da las vischnancas d' origin (vischnancas da burgais) en la scripziun uffiziala.
    2. l'onn da la concessiun dal dretg da burgais. Sche quel nun è enconuschent, lura è inditgà l'epoca, en la quala il dretg da burgais è vegni acquistà. Ils bustabs suandants muntan :
      a = veglia schlatta, il dretg da burgais exista gia avant l'onn 1800.
      b = il dretg da burgais è vegnì acquistà en il l9avel tschientaner.
      c = il dretg da burgais è vegnì acquistà suenter il 1900 (1901 - 1962).
    3. la derivanza.

    Tar burgais svizzers è il lieu da burgais da pli baud mess en parantesa. Questa regla vala er per lieus en la Vuclina, inclusiv las regiuns da Bormio e Chiavenna, la quala era renconuschida - tenor il dretg public - fin ils onns 1797/98 sco territori da las Trais lias, dal chantun Grischun da pli tard, sco er Mülhausen en l'Alsazia sco territori da la confederaziun. Tar esters cun il dretg da burgais è inditga il pajas natal. Utilisadas vegnan las abrevaziuns usitas en la lingua scritta generala.

  4. In staila (*) signifitgescha che la derivanza n'è betg enconuschenta u ch'il dretg da burgais exista sin basa da disposiziuns legalas spezialas (adopziun, divorzi etc.).

  5. Ils nums dals lieus vegnan scrits tenor la scripziun uffiziala. Sco basa serva il register da las vischnancas da la Svizra 1980 (documents da lavur per la statistica svizra, carnet 4), edì da l'Uffizi da la statistica (Berna 1980). Ils lieus che mancan en questa funtauna perquai ch'els na furman betg pli ina vischnanca politica causa incorporaziun en in 'autra vischnanca etc., vegnan preschentads sin la glista dals nums da las vischnancas "abolidas".

Exempels (englais)

Funtauna: Cudesch dals Nums da Famiglia da la Svizra, Polygraphischer Verlag, Zürich 1989.

Il "Cudesch dals Nums da Famiglia da la Svizra" stat per regla a disposiziun en la sala da lectura da las bibliotecas svizras pli grondas. A l'exteriur pon ins consultar resp. empustar il cudesch en numerus post da perscrutaziun genealogica dals mormons. Indicaziuns davart singuls nums da famiglia chatt'ins era en il "register dals nums da famiglia svizzers" che vegn però pir elavurà. Sch'il num tschertgà da Vus na figurescha betg anc là, e sche Vus n'avais betg l'occasiun da consultar ina da las pussaivladads surmenziunadas, pudais Vus era far diever dal servetsch da consultaziun purschì dal "Dictionary".

Sche las scursanidas dals chantuns duvradas avessan dad esser nunenconuschentas, guardai p.pl. qua.

Noms de famille Suisses declera detagls (sco l'existenza e l'impurtanza) da nums da famiglia svizzers (surtut da la Svizra romanda) en franzos.


Return to Introduction | Zurück zur Einführung

General topics | Allgemeine Themen | Informations générales | Informazioni generali


This page is maintained by Wolf W. Seelentag. Translations by Bruno Devoucoux (French), Ernst W. Alther (Italian) and Constant Wieser / Ladina Parli (Rumantsch) . / Last updated 15 Feb 2013
Please forward any comments and/or additions to this webpage to the WebMasterCH.